top of page

"Lolita" és un terme que a occident sol evocar a la novel·la de Nabokov: una nena que vol tenir un aspecte més adult i seduïr a homes més grans. Però no hem de confondre a la Lolita japonesa amb la Lolita de Nabokov, doncs, poc o res ténen a veure.

 

Així doncs, en què consisteix el Lolita japonès...?

 

Si ens adentréssim a Harajuku, barri de Tokyo i principal centre de la moda alternativa del Japó i preguntessim què és una Lolita, difícilment la relacionarien amb Nabokov. Lolita, al Japó, és una tendència alternativa aplicada principalment a la vestimenta que contempla la moda europea dels s.XVIII i XIX sota la influència de la "cultura pop" (de Popular) i l'univers "Kawaii" ( o "bonic" en la nostra llengua ), una gran subcultura artística popular entre la juventut japonesa desde finals de segle XX de tot allò que sigui maco, infantil o adorable, com Hello Kitty o milers de tendències urbanes centrades en els colors pastel, els encaixos i les mascotes adorables. El món "Kawaii" del Japó, és una subcultura enorme on el Lolita n'ha adoptat trets. 

El Lolita Ã©s un subestil englobat en el Gothic & Lolita o Kera, un compendi de varis estils que s'inspiren en el passat, en el Kawaii i en altres tendències. Alguns per exemple serien el Aristocrat, el Punk (en la seva versió japonesa), el Fairy kei, el Dolly kei..

 

I més concretament... Com és i com vesteix una Lolita?

 

No hi ha cap pensament o filosofia estricte que rodegi a les Lolites a diferència d'altres corrents alternatius com el punk o el hippie d'occident. I si hi hagués una filosofia aplicable a totes, possiblement seria l'amor per la història i el detall en la confecció de la roba, aspectes que des de la producció seriada massiva s'han perdut per complet.

 

Però sí que podem trobar unes claus estètiques presents gairebé sempre:

 

Cada vestit sol tenir una inspiració bàsica, i cada marca sol enfocar-se principalment en una o varies d'aquestes inspiracions:

  • Més gòtica o obscura (Gothic Lolita o Gosurori), inspirada en el terror, la novela gòtica, el halloween, o simplement llis de color negre. etc.

  • Més dolça (Sweet Lolita, Amarori) Dolços, mascotes, colors pastels... Aquesta branca del lolita sol ser més propera al context Kawaii que d'altres corrents.

  • Més històrica o clàssica ( Classic Lolita ) Vestits més sobris amb colors més apagats, molt més propers als vestits de l'época victoriana o el rococó.

  • Kodona: Versió masculina del lolita, inspirat en els nens de 1880-1900. 

  • Ouji: Versió masculina del lolita, inspirat en els prínceps de conte de fades. 

  • Dandy: Versió masculina del lolita inspirada en els gentlemens d'época.

  • Old School: Faria referència al estil més identificatiu dels inicis del Lolita durant els anys 80 i 90, on gairebè tots els vestits eren de color llis (negre, rosa, blau, marró...) amb punteta blanca. 

  • Art Loli, una tendència de nou sorgiment: la inspiració que tinguis no importa, però has de recarregar el teu look amb milers de flors, llaços, ceptres o objectes i tocats coherents amb el que portis, un estil molt habitual en grans convencions lolita.

  • A part d'aquets, hi ha milers d'inspiracions més, però aquestes serien les principals en l'actualitat.

 

En quant a les formes dels vestits i el looks, les bases solen ser:  

  • És força important l’harmonía cromàtica, conceptual i històrica o icònica. Si el conjunt és de maduixes, per exemple, seria normal complementar-ho amb aquest tema o colors.

  • L’estampat del vestit pot dictaminar aquestes harmonies de color o concepte.

  • Faldilla pels genolls (amb petites excepcions)

  • Us habitual de llaços i puntetes, cintes o llaçades.

  • Espatlles cobertes (si el vestit és de tirants o es duu una faldilla se sol utilitzar camisa)

  • Camises i mànigues abombades.

  • Colls de les camises arrodonits (generalment).

  • Ús de barrets, còfies, tocats, i llaços de tot tipus en relació al conjunt.

  • Coherència en el pentinat. Són habituals cues, trenes, tirabuixons i pentintats femenins, inclòs l’ús de perruques.

  • Ús de sabates de punta rodona, amb llaços o amb estil de bota victoriana.

  • Les bosses, accesoris, mitjons, etc. també solen estar en harmonia.

  • El maquillatge sol ser natural i dolç, amb excepcions.

***Aquestes són característiques habituals per sintetitzar l’estètica: cada usuari/a o disenyador la sol variar als seus gustos i comoditat, o inclòs, una persona pot considerar-se lolita i no cumplir ni la meitat d’aquestes normes. O no considerar-s'hi i adoptar trets que li cridin l’atenció de la moda.

 

Altres punts importants són que l'intenció d'una Lolita es dessexualitzar la seva imatge i trencar el que la moda porta dècades imposant sobre la dona: fer-la un objecte sexual. Per tant, el fet de tapar-se o no mostrar escot, es pot considerar part d'un nou feminisme que repudia la idea que les dones "lliures" han de vestir provocatives, ja que a la societat actual, el que als anys 60 va trencar l'esclavitud de vestir de forma seriosa amb la minifaldilla i el look masculí amb texans i samarreta, actualment s'ha tornat la nova trampa per a les noies en comptes d'una opció. 
Així doncs les Lolites cuiden la seva estètica i tapen el seu cos com a opció voluntaria i personal. El que no significa que no puguin barrejar amb vestir roba "sexy" altres díes. Ser Lolita Ã©s una opció si no t'agrada el que la societat imposa, però tampoc t'autoimposes cumplir-ho cada día.

Tantmateix, es busca la qualitat dels materials, no com a ostentació de les riqueses, si no com a mètode de rehibindicació de que tota noia té dret a dur el que fins fa unes dècades estava reservat a les clases altes, fins hi tot els millors velluts i les gasses més fines, com a mètode de democratitzar la moda per complet.

A més, el lolita no entén de gènere. La roba Lolita no és considerada roba de dona tot hi ser roba femenina. És roba Lolita. Tu no t'estàs vestint de noia quant et vesteixes amb roba Lolita, et vesteixes de Lolita. Per tant, un home usant la roba de Lolita, no és un transvestit, és un B-Lolita (boy lolita). A la subcultura Lolita la línia de separació per gènere és inexistent, per tant, trobem nois que vesteixen de noia, noies que vesteixen de noi, i un cop duen aquestes gales, el gènere no és important.

 

Com sorgeix aquesta moda?... Breu història del Lolita

 

Aquesta fusió aparentment tan oposada amb la societat japonesa, sorgeix dels moviments feministes i artístics japonesos de finals dels 70 que intentaven deslligarse de l'estricta tradició patriarcal al seu país. L'any 1983, una discogràfica anomenada Nagomu, dedicada a les bandes extremes, va acabar éssent tot un referent feminista i alternatiu, així que les noies japoneses que adoptaven estètiques alternatives van acabar anomenant-se "Nagomu Girls".  Començaren adoptant trets de les estètiques punk, mod o grunge, però va acabar derivant en un estil "vintage", amb faldilles acampanades i llargues. Es va fer molt popular la marca anomenada "Pink House" molt important pel sorgiment del Lolita. Al 1989, Nagomu va tancar i durant els noranta, una revista anomenada "Olive" va fer-se molt popular.

 

Les noies Olive utilitzaven roba molt dolça, amb cert estil campestre. Estaven molt interesades en la cultura i la història i això va ser el que va acabar generant l'estil "Country kei" o "Natural kei" (kei significa "estil" o "subcultura" en japonès). 

El Natural Kei era un nou estil que es basaba en l'estètica victoriana dels pobles campestres: faldilles llargues, colors crus i estampats de flors, barrets de palla, tot al estil de "La Casa de la Pradera". Marques com "Pink House" o "Milk" que ja portaven anys éssent populars, van unirse a la tendencia Natural kei. La marca "Pretty", nascuda al 1979, va anar definint-se també amb gustos d'època i Kawaii, i va acabar convertint-se en "Angelic Pretty", avui dia, una de les marques lolita més representatives.

Més endevant van afegir-se marques com Jane Marple, Emily Temple Cute o Shirley Temple, que poc a poc van anar donant color i forma al nou lolita.  

 

L'any 1988, va fundar-se de mans d'Akinori Isobe i la seva dona, Fumiyo, "Baby, the Stars Shine Bright", la marca més coneguda del Lolita, que va acabar de redefinir l'estil.  Durant els 90, van sorgir molts grups de música redefinint-se com a "Visual Kei" musicalment semblans al punk, però en essència el que era més important de cada grup musical era l'estètica. Per tant, troBem grups que vesteixen com Sid Vicious de Sex Pistols i d'altres que es fan vestimentes a l'estil de la Cort de Versailles, com podria ser Malice Mizer. Aquest moviment, facilita la bogeria dels joves per imitar els seus idols i vestir modes extremes, i dóna més profundidat a l'univers Lolita.
 

Des de llavors, moltes marques han anat sorgint dins d'aquest concepte i han anat aportant-li profunditat i noves idees tant al Japó com arreu del món. 

Sobre la moda Lolita

About Lolita Fashion

 

Català

 

Castellano

"Lolita" es un término que en occidente suele evocar a las novelas de Nabokov: una niña que quiere tener aspecto adulto y seducir a hombres mayores. Pero no debemos confundir a la Lolita japonesa con la Lolita de Nabokov, pues poco o nada tienen que ver.

 

Así pues, ¿en que consiste el Lolita japonés...?

 

Si nos adentrásemos en Harajuku, barrio de Tokyo y principal centro de la moda alternativa de Japón y preguntásemos qué es una Lolita, difícilmente la relacionarían con Nabokov. Lolita, en Japón, es una tendencia alternativa aplicada principalmente a la vestimenta que contempla la moda europea de los s.XVIII y XIX bajo la influencia de la "cultura pop" (de Popular) y el universo "Kawaii", ( o "bonito" en nuestra lengua ). Una gran subcultura artística popular entre la juventud japonesa desde finales del siglo XX de todo aquello que sea bonito, infantil o adorable, como Hello Kitty o miles de tendencias urbanas centradas en los colores pastel, los encajes y las mascotas adorables. El mundo "Kawaii" de Japón, es una subcultura enorme donde el Lolita ha adoptado características.

El Lolita es una subestilo englobado en el Gothic & Lolita o Kera, un compendio de varios estilos que se inspiran en el pasado, en la cultura Kawaii y otras tendencias. Algunos por ejemplo serían el Aristocrat, el Punk (en su  versión japonesa), el Fairy kei, el Dolly kei... 

 

 

I más concretamente... ¿Cómo es y cómo viste una Lolita?

 

No hay ningún pensamiento o filosofía estricto que rodee a las Lolitas a diferencia de otros corrientes alternativos com el punk o el hippie de occidente. Y si hubiese una filosofía aplicable a todas, posiblemente sería el amor por la historia y el detalle en la confección de la ropa, aspectos que desde la producción seriada massiva hemos perdido por completo.
 

Pero sí que podemos encontrar unes claves estéticas presentes casi siempre:

Cada vestido suele tener una inspiración básica, y cada marca suele enfocarse principalmente en una o varias de estas inspiraciones:

  • Más gótica o oscura (Gothic Lolita o Gosurori), inspirada en el terror, la novela gótica, el halloween, o simplemente liso de color negro. etc.

  • Más dulce (Sweet Lolita, Amarori) Dulces, mascotas, colores pastel... Esta rama del lolita suele ser más cercana al contexto Kawaii que otras corrientes.

  • Más histórica o clásica ( Classic Lolita ) Vestidos más sobrios con colores más apagados, mucho más cercanos a los vestidos de la época victoriana o el rococó.

  • Kodona: Versión masculina del lolita, inspirado en los niños de 1880-1900. 

  • Ouji: Versión masculina del lolita, inspirado en los príncipes de cuento de hadas. 

  • Dandy: Versión masculina del lolita inspirada en los gentlemens de época.

  • Old School: Haría referencia al estilo más identificativo de los inicios del Lolita durante los años 80 y 90, donde casi todos los vestidos eran de color liso (negro, rosa, azul, marrón...) con puntilla blanca. 

  • Art Loli, una tendencia de nueva creación: la inspiración que tengas no importa, pero tienes que recargar tu look con miles de flores, lazos, cetros o objetos y tocados coherentes con lo que lleves, un estilo muy habitual en grandes convenciones Lolita.

  • A parte de estos, hay miles de inspiraciones más, pero estas serían las principales en la actualidad.

 

En cuanto a las formas de los vestidos y los conjuntos, las bases suelen ser:  

 

  • Es bastante importante la armonía cromática, conceptual y histórica o icónica. Si el conjunto es de fresas, por ejemplo, sería normal complementarlo con este tema o colores.

  • El estampado del vestido puede dictaminar estas armonías de color o concepto.

  • Falda por las rodillas (con pequeñas excepciones)

  • Uso habitual de lazos, puntillas, cintas o lazadas.

  • Hombros cubiertos (si el vestido es de tirantes o se está utilizando una falda, se suele utilizar camisa )

  • Camisas con mangas abombadas.

  • Cuellos de las camisas redondeados (en general).

  • Uso de sombreros, cofias, tocados, y lazos de todo tipo en relación al conjunto.

  • Coherencia en los peinados. Son habituales colas, trenzas, tirabuzones y peinados femeninos, incluso de pelucas.

  • Uso de zapatos con punta redonda, con lazos o bota tipo victoriana.

  • Los bolsos, accesorios, calcetines, etc. también suelen estar en armonía.

  • El maquillaje suele ser natural y dulce, con excepciones.

***Estas son características habituales que sintetizan la estética: cada usuaria/o o diseñador la suele variar a sus gustos y comodidad, o incluso, una persona puede considerarse lolita y no cumplir ni la mitad de estas normas. O no considerarse y adoptar hechos que le llamen la atención de la moda.

 

Otros puntos importantes son que la intención de una Lolita es dessexualizar su imagen y romper lo que la moda lleva décadas imponiendo sobre la mujer: hacer de ella un objeto sexual. Por lo tanto, el hecho de taparse o no mostrar escote, se pueden considerar parte de un nuevo feminismo que repudia la idea de que las mujeres "libres" deben vestir provocativas, ya que a la sociedad actual, lo que en los años 60 rompió la esclavitud de vestir de forma seria con la minifalda y el look masculino con tejanos y camiseta, actualmente se ha vuelto la nueva trampa para las chicas en vez de una opción. Así pues, las Lolitas cuidan su estética y tapan su cuerpo como opción voluntaria y personal. Lo que no significa que no puedan mezclarlo con vestir ropa "sexy" otros días. Ser Lolita es una opción si no te gusta lo que la sociedad impone, pero tampoco te autoimpones cumplirlo cada día.

Además, se busca la calidad de los materiales, no como ostentación de la riqueza, si no como método de reivindicación de que toda chica tiene derecho a llevar lo que hasta hace unas décadas estaba reservado a las clases altas: desde los mejores terciopelos hasta las gasas más finas, como método de democratizar la moda por completo.

Asimismo, el Lolita no entiende de género. La ropa Lolita no es considerada ropa de "mujer" pese a ser ropa femenina. Es ropa Lolita. Tu no te estás vistiendo de mujer cuando te vistes con ropa Lolita, te vistes de Lolita. Por lo tanto, un hombre usando ropa Lolita, no es un travestido, es un B-Lolita (boy lolita). En la subcultura Lolita la línea de separación por género es  inexistente, por lo tanto, hay chicos que visten de chica, chicas que visten de chico, y una vez llevan estas galas, el género no es lo importante.

 

¿Cómo surge esta moda?... Breve historia del Lolita

 

Esta fusión aparentemente tan opuesta a la sociedad japonesa, surge de los movimientos feministas y artísticos japoneses de finales de los 70 que intentaban desatarse de la estricta tradición patriarcal en su país. El año 1983, una discográfica llamada Nagomu, dedicada a las bandas extremas, acabó siendo todo un referente feminista y alternativo, así que las chicas japonesas que adoptaban estéticas alternativas acabaron llamándose "Nagomu Girls". Comenzaron adoptando características de las estéticas punk, mod o grunge, pero acabó derivando en un estilo "vintage", con faldas acampanadas y largas. Es muy popular la marca llamada "Pink House", muy importante para el surgimiento del Lolita. En 1989, Nagomu cerró y durante los noventa, una revista llamada "Olive" se hizo muy popular.
 

Las chicas Olive utilizaban ropa muy dulce, con cierto estilo campestre. Estaban muy interesadas en la cultura y la historia y esto fue lo que acabó generando el estilo "Country kei" o "Natural Kei" (kei significa "estilo" o "subcultura" en japonés).

El Natural Kei era un nuevo estilo que se basaba en la estética victoriana de los pueblos campestres: faldas largas, colores crudos, estampados de flores, sombreros de paja... todo al estilo de "La Casa de la Pradera". Marcas como "Pink House" o "Milk" que ya llevaban años siendo populares, se unieron a la tendencia Natural Kei. La marca "Pretty", nacida en 1979, fue definiéndose también con gustos de época i "Kawaii", y acabó siendo "Angelic Pretty", hoy en día, una de las marcas lolita más representativas.

Más adelante se unieron marcas como Jane Marple, Emily Temple Cute o Shirley Temple, que poco a poco fueron dando forma y color al nuevo Lolita.

 

En el año 1988, se fundó a manos de Akinori Isobe y su mujer, Fumiyo, "Baby, the Stars Shine Bright", la marca más conocida del Lolita, que acabó de redefinir el estilo. Durante los 90, surgieron muchos grupos de música que se definían como "Visual Kei", musicalmente parecidos al punk, pero en esencia, lo que era más importante de cada grupo era la estética. Por lo tanto, encontramos grupos que se visten como Sid Vicious de Sex Pistols i otros que llevan trajes al estilo de la Corte de Versailles, como podría ser Malice Mizer. Este movimiento facilita la locura de los jóvenes por imitar a sus ídolos y vestir modas extremas, lo que da más profundidad al universo Lolita.

 

Desde entonces, muchas marcas han ido surgiendo dentro de este concepto y han ido aportando profundidad y nuevas ideas, tanto en Japón como el resto del mundo.

Under construction.

 

English

  • Black YouTube Icon
  • Black Instagram Icon
  • Twitter básica Negro
  • facebook-square

Lolita en Catalunya. 2015

bottom of page